Barcelona es vesteix amb 36 pianos de cua mentre 88 músics aspiren a arribar a la final del 2 d'abril
Deu pianos de cua al passeig de Gràcia (22 de març), una marató a la plaça Reial (dia 21), recitals d'estudiants del Conservatori del Liceu amb un Yamaha que s'ubicarà a l'intercanviador del metro de Diagonal (cada dia del concurs, del 21 al 2 d'abril)... I, després els pianos que instal·larà el Maria Canals a equipaments culturals: demà mateix de 4 a 7 de la tarda al Macba; el dia 24 a la Pedrera, el 25 al Palau Robert, el 27 al Liceu, el 29 al MNAC i el 2 d'abril al Palau de la Música.

Es tracta del Maria Canals Porta Cua, festival inserit en l'off que corre paral·lel al concurs i que aquest any vol tirar la casa per la finestra, ocupar-ho tot, arribar fins a l'últim racó de Barcelona, instal·lar-se en altres ciutats de Catalunya (Badalona, Sant Cugat, Manlleu i Cervera), acostar els pianos a l'eix de mercats històrics, o continuar expandint-se per Madrid i Bilbao. En total, són més de 500 hores de pianos disponibles.

L'efemèride s'ho val, ja que la 60a edició del concurs que va crear Maria Canals -el primer internacional d'Espanya i dels primers a adherir-se a la Federació Mundial de Concursos de Música- coincideix amb el centenari del naixement de la seva fundadora, el 12 de març. Aquell dia l'organització descobrirà un placa en record seu ubicada a la façana del pis on va néixer, va viure i va morir (el 623 de la Gran Via, amb Pau Claris). Davant la façana, a la vorera, s'instal·larà el piano que va tenir a casa seva la concertista i pedagoga, deixebla de Ricard Viñas, al costat de qui va fer el seu debut al Palau de la Música el 1942. I el tocarà en ple carrer el jove José Enrique Bagaría, un dels últims guanyadors del certamen, que coincidirà amb altres premiats catalans: Leonora Milà, de l'edició del 1966, i Miquel Farré, de la del 54, l'any en què arrencava tota aquesta aventura. Dedicada al repertori francès i espanyol, i també als seus contemporanis catalans, especialment Manuel Blancafort, la concertista Maria Canals volia premiar el talent i l'excel·lència de joves de tot el món.

A aquest objectiu se n'hi han acabat afegint d'altres: crear nous públics -d'aquí el fet de treure els pianos al carrer- i "reivindicar la pràctica musical com una cosa universal", en paraules del director del certamen, Jordi Vivancos. "Ens consta que després del concurs les botigues venen més teclats", diu. Aquest any s'han inscrit 170 intèrprets, deu més que el passat, dels quals han estat seleccionats 88 de 26 nacionalitats, sobretot de Corea, el Japó, Rússia i la Xina (només tres són espanyols, dos d'ells catalans). "Treballem amb l'Esmuc i el Conservatori del Liceu perquè vinguin més, però...".

I continuant amb la tradició del concurs que ha comptat en dates assenyalades amb la col·laboració desinteressada d'artistes com Joan Miró, Antoni Clavé i Antoni Tàpies, l'artista Frederic Amat firma el cartell commemoratiu d'aquest any, inspirat precisament en un piano de cua. "Dec molt a la música i la poesia, m'inspiren. I si sumem a això que es tracta d'un aniversari i que hi ha tota una tradició cartellista catalana, l'honor és molt gran. Sempre m'ha agradat ser ambaixador de temes culturals, i ara, en plena precarietat, és un moment de denúncia", va dir Amat en el transcurs d'un esmorzar de presentació procurat pel 7 Portes. L'artista va presentar tres alternatives i la decisió va ser unànime. "M'agrada veure la gent que als concerts escolta amb els ulls clucs, perquè crec que veuen ulls endins, és la millor visió. Aquest és un cartell fet ulls endins", va concloure.